Sagnar no és normal
Una geniva sana és rosada, ferma i encaixa al voltant de la dent com un coll ben cenyit. No fa mal i no sagna quan la toques, ni amb el raspall ni amb el fil. Si veus sang de manera repetida, hi ha inflamació, i la inflamació sempre respon a una causa: gairebé sempre, placa bacteriana acumulada just a la vora de la geniva o per sota.
L’altre error habitual és raspallar-se menys per la zona que sagna, per por de fer-se mal. És exactament al revés: sagna perquè la placa hi és, i deixar de netejar-la fa que en sagni més. El que cal és netejar-la bé, amb tècnica correcta i sense por, i venir a mirar-s’ho si al cap de dues setmanes continua.
Gingivitis i periodontitis: on és la diferència
Totes dues comencen igual, amb la placa acumulada al marge de la geniva, però el pronòstic no s’assembla gens. La diferència està en si la malaltia s’ha quedat al teixit tou o ja ha arribat a l’os que sosté la dent.
- Gingivitis: inflamació limitada a la geniva. Sagna, està vermella i inflada, però l’os està intacte i és totalment reversible.
- Periodontitis: la inflamació ha destruït part de l’os i del lligament. Es formen butxaques entre dent i geniva, i la pèrdua d’os no es recupera sola.
- Senyals de periodontitis: mal alè persistent, genives retretes, dents que semblen més llargues, que es mouen o que s’han separat.
- Canvis en la mossegada o una pròtesi que de sobte deixa d’encaixar també poden ser-ne un avís.
Què fa que les genives s’inflamin
La placa és sempre el punt de partida: quan porta unes hores acumulada i no es retira, els bacteris irriten la geniva. Si es queda dies, es mineralitza i es converteix en tosca, que ja no marxa amb el raspall. Ara bé, hi ha factors que fan que la mateixa quantitat de placa faci molt més mal en unes persones que en altres.
- El tabac, el més determinant de tots: amaga el sagnat, redueix el reg sanguini de la geniva i empitjora la resposta al tractament.
- La diabetis mal controlada, que va en tots dos sentits: empitjora la geniva i la inflamació dificulta el control del sucre.
- Els antecedents familiars, perquè hi ha formes de periodontitis clarament hereditàries.
- Els canvis hormonals de l’embaràs, que fan la geniva molt més reactiva.
- Alguns medicaments —antiepilèptics, immunosupressors, certs antihipertensius— que fan créixer el teixit gingival.
- Les dents apinyades i els empastaments desbordats, que creen racons impossibles de netejar.
Com es tracta
Primer cal saber on ets. Amb una sonda mil·limetrada anem voltant cada dent i anotem la profunditat de cada punt, i una radiografia ens ensenya el nivell d’os. Amb aquest mapa sabem si parlem d’una gingivitis o d’una periodontitis i, en aquest cas, de quin grau. En una gingivitis, una o dues higienes professionals i un canvi en la teva rutina de casa n’hi ha prou perquè el sagnat desaparegui.
Si hi ha butxaques i pèrdua d’os, fem un raspat i allisat radicular: netegem l’arrel per sota de la geniva, quadrant per quadrant i amb anestèsia local, de manera que durant la sessió no notis res. Sis o vuit setmanes després tornem a sondar per veure com ha respost cada zona. La majoria milloren molt; les butxaques que queden fondes es poden abordar quirúrgicament per accedir-hi bé.
Els manteniments són el que sosté el resultat
Una periodontitis tractada no queda curada per sempre: queda controlada. Els bacteris tornen a colonitzar les butxaques en pocs mesos, i per això les visites de manteniment cada tres, quatre o sis mesos —segons el teu risc— són la part que realment sosté el resultat. És també la part que més es tendeix a abandonar, i la que explica la majoria de recaigudes.
Si no es tracta, el recorregut és previsible: l’os continua baixant, les dents es mouen, canvien de posició i acaben caient o s’han d’extreure. És una de les causes més freqüents de pèrdua de dents en adults i, alhora, de les més evitables quan s’agafa a temps.
Demanar hora a la clínica
Si fa setmanes que veus sang al raspall, no esperis que marxi sola. Truca’ns al 972 30 65 64 o escriu-nos des del formulari de contacte: a la primera visita sondem, mirem el nivell d’os i t’expliquem en quin punt estàs i què cal fer, amb un pla i uns terminis clars.
Preguntes sobre aquest tema
És normal que les genives sagnin quan em raspallo?
No. El sagnat sempre indica inflamació, encara que no faci mal. Si apareix de manera puntual després d’uns dies sense fil dental, pot remetre sol; si dura més d’una o dues setmanes, cal una revisió per saber si és una gingivitis o ja una periodontitis.
El raspat i allisat radicular fa mal?
Es fa amb anestèsia local, així que durant la sessió no notaràs dolor. Els dies següents pot haver-hi sensibilitat al fred i les genives poden quedar una mica adolorides; amb un analgèsic habitual n’hi ha prou i acostuma a passar en pocs dies.
Si em tracto la periodontitis, recuperaré l’os perdut?
En general no. L’objectiu és aturar la pèrdua i conservar les dents. En defectes concrets es poden fer tècniques regeneratives que en recuperen una part, però la norma és estabilitzar la situació, no tornar al punt de partida.
Vols que t'ho mirem? Truca'ns al 972 30 65 64 o escriu-nos des del formulari de contacte.